dijous, 29 de desembre del 2011

PLE EXTRAORDINARI DEL MES DE DESEMBRE CAPÍTOL I.


Hui, vint-i-huit de desembre de 2011, dia dels Sants Innocents, s’ha celebrat Ple Extraordinari de l’Ajuntament de Beneixama. I no podia haver-se triat millor dia per aprovar, per majoria, amb els vots a favor del grup municipal del PP i en contra del PSOE i JpB, una autèntica “innocentada”: tindrem una nova línia elèctrica d’alta tensió, (les al·legacions encara no han estat resoltes), que passarà pel nostre terme municipal, una més, i cada vegada més a prop del nucli urbà, que el que s’ha aprovat és el corresponent conveni.

“De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes” i els folls i enfarinats volen que no caminem ni drets ni gitats, ni rectes ni torts, ni assentats ni ajupits; no ens permeten ni estar al sol ni a l’ombra, ni dins de casa ni fora; i diuen que cuinem sense foc, llaurem sense forcat o cosim sense fil. Quan el que esperàvem tots, ara us contaré qui som tots, era haver recitat aquella frase del Magnificat que diu: “Deposuit potentes sede et exaltavit humilis”.

És el primer Ple dels últims anys on el nombre de regidors era major que el de públic assistent, només quatre persones, situades, això sí, en posicions estratègiques: dues en primera fila i les altres dues als fons del saló, a la “retaguàrdia”, deien. Total que eixe “tots” que abans us deia es podia comptar quasi amb els dits d’una mà i poc més. I no serem nosaltres els qui pensem que posseïm la representació de “tots” els ciutadans de Beneixama, emulant aquell altre que sempre parlava en nom de “todos los valencianos”.

I des de la precarietat que us relatava, es va aprovar l’acta anterior, (amb unes correccions lingüístiques i una precisió sobre el significat de “recoger las hojas poco a poco” per evitar malintencionades interpretacions que sempre hi ha), les subvencions a les ONGs, altres subvencions a les associacions d’àmbit local i el compte municipal corresponent al 2010 de manera definitiva.

Després de l’aperitiu, el primer dels “plats forts” de l’àpat: conveni de l’Ajuntament de Beneixama amb el Restaurant Mariola sobre la permuta de terrenys a les rodalies de l’Estació, per veure si s’obre el local que allí es preveu, a l’antiga fàbrica, des de fa ja molts anys.

Aquest nou conveni anuncia una permuta de terrenys metre a metre, unes millores de l’espai públic a càrrec de l’empresa, que l’alcalde va detallar, i un “canon” inicial de 20.000 € que pagarà també l’empresa restauradora a l’Ajuntament i, si fa més obres, haurà d’abonar més euros de “canon”. I quatre contenidors de brossa verds! I l’Alcalde va voler deixar ben clar que “l’Ajuntament no té l’última paraula sobre el tema urbanístic”, és la Conselleria corresponent qui ha de resoldre l’assumpte.

De moment s’aprova el conveni, una vegada més, de forma provisional, i s’obre el període d’exposició pública i el d’al·legacions. Doncs, podeu al·legar si voleu.

El procediment utilitzat, la tramitació que d’ell s’ha fet, resulta en certa manera un tan confusa: es du al Ple el Dictamen de la Comissió corresponent, però, el que allí es vota no és aquest dictamen, sinó un document que apareix damunt la taula amb noves modificacions. Aleshores, s’aprova el nou document, però, no el document dictaminat que queda aparcat o oblidat damunt la taula. I aquest nou document apareix al Ple sense cap tipus de tramitació. Enmig d’un i altre i la votació del segon, diu algú que aquest conveni deroga l’anterior: Què hi ha algun conveni anterior ja aprovat de manera definitiva? O hi ha un conveni anterior aprovat de manera provisional al que se li han presentat al·legacions? S’ha redactat un nou conveni sense resoldre l’anterior aprovat provisionalment? S’han fet modificacions sobre el nou conveni informat per la Comissió per votar un conveni nou no tractat en cap Comissió? Un poc confús, no?

I per rematar el tema un parell de frases memorables: “En la Comissió Informativa es vota el procediment, i en el Ple, el fondo de l’assumpte” i “Para el equipo de gobierno el Camino de los Molinos es sagrado, ninguna duda sobre el Camino de los Molinos”.

BON ANY NOU!

L'Agrupació d'Electors Junts per Beneixama, us desitja Bon Any 2012 a tothom.






No, no s'utlilitzen els arcs per cap tipus de burla. S'utilitzen per proposar una reflexió. 
Mireu-los bé. Asseguts tranquilament a casa, mireu-los detingudament. Penseu en tots els qualificatius que se li han aplicat als arcs d'anys anteriors. Als de Nadal i als de Festes. Redordeu tot el que es va dir d'ells i mireu aquestos bé.
I mireu el tipus de llum que tenen els arcs. I recordeu també el tipus de llum de la façana municipal, quan s'encenia. Intenteu imaginar la llum dels leds de la façana i la llum dels leds d'alguns d'aquests arcs. I recordeu també tot el que s'ha dit de l'enllumenat de la façana de l'Ajuntament.
Esteu asseguts a casa, al sofà, junt a Hobbes i Rousseau, que estan a punt de contar-vos allò de "l'home és bò per naturalesa" o "el poder absolut que garantesca un estat de pau per a l'home". Abans que us puguen dir res, conteu-los com són els arcs d'enguany, però, aplicant-los els qualificatius que vau utilitzar pels arcs d'anys anteriors, i conteu-los com eren els arcs d'anys anteriors i l'enllumenat de la façana, però, aplicant-los la valoració que heu fet dels arcs actuals. No deixeu que puguen dir res! Penseu vosaltres!
Igual resulta un exercici relaxant.

POETES i CARDENALS.


El cap de setmana passat, hem tingut ocasió de participar d’un parell d’actes, organitzats des de l’Ajuntament, que podríem qualificar com a sorprenents, descorcentants, corprenedors, espaterrants, estranys, improbables, anàrquics, confusos, torbats, caòtics, desdibuixats, obscurs, dubtosos, incerts, ambigus, ininteligibles, incomprensibles, inextricables, erràtics, incoherents, resumint, … erronis.
Un, l’acte d’obertura del Bicentenari del Cardenal Payá; l’altre, el XXVIé Premi de poesia Pastor Aicart.
A l’acte institucional del Bicentenari es va presentar el logotip de l’esdeveniment per part de la seua dissenyadora: encertat el logo i correcta la presentació.
El presentador de l’acte, així el mentaven al programa de mà, va exposar a l’auditori una biografia de l’homenatjat: adequada.
El rector va llegir l’acta de bateig de Miguel Payá Rico: encara que no en fóra ell l’oficiant del bateig, el van batejar a la seua parròquia i bé pot llegir l’acta qui és l’actual titular.
Però, a continuació, ens van contar dues vegades més la biografia del Cardenal els alcaldes implicats, el de Beneixama i el d’Onil: tres biografies de la mateixa persona en un mateix acte. I el Cor, que ens havia preparat el seu ja tradicional concert de Nadal, veuria com part del públic abandonava cansat l’auditori, o fart, mentre ells, amb noves incorporacions, feien bé el que havien vingut a fer: avantçar-nos suaument els Nadals amb unes nadalenques.
I de la programació de les diferents activitats què? Res, d’això res. (Després ens assabentem d’alguna cosa més, però, llegint el periòdic). Passades dues hores, eixim d’allí sense saber res del que es farà. Com vam eixir del Ple Municipal on ja es va anunciar l’aconteixement: exposicions, conferències, alguna publicació, … va dir l’alcalde. (Almenys vam tindre ocasió de conèixer les “personalitats polítiques i religioses” que esperàvem assistiren. Això deien al Ple i per això va desplaçar de la programació del dia a l’acte de lliurament de premis del concurs de poesia).
És què van a llegir-nos la biografia del Cardenal totes les vegades que facen una activitat? Van a convocar-nos a qualsevol acte d’un parell d’hores de durada, sense dir-nos res del que es té previst?
És complicat preveure la programació de tot un any, diran vostés. Sí, és dificil, però, es pot fer. Fa falta previsió, reflexió, … , treball; el que no s’ha fet fins ara.
Un exemple: la Regidora de Cultura, que no va obrir la boca, figurava a la taula presidencial per passar les diapositives, apretant la tecla de l’ordinador. Prompte comencem amb la desfilada de figurants! Més que figurants, el que feia falta per organitzar aquestes activitats era treball. Pel matí, a la ràdio, la regidora va avançar el que seria aquest acte: “muy pequeño”, va dir.
El del diumenge és més difícil encara de qualificar, encara que també fou la regidora la que el definí només començar: “molt senzill”. I tant!
Al poeta Pastor Aicart quasi ni se’l va nomenar. Al del dia anterior, tres biografies, i a este, quasi, quasi, ni paraula. I el jurat? No el d’ara; el d’ara és el que és, però, què han fet amb l’anterior? Han desaparegut tots els membres de l’anterior jurat de cop? Millor no pensar que s’haja fet el mateix que l’alcalde va fer amb la Cronista l’últim Ple, donar-li les gràcies no pel treball fet, no, per la seua renúncia, per anar-se’n.
Els preparatius del lliurament del premi ja prometien: a la programació mensual en paper parlava del XVI Premi de Poesia, (anem pel XXVI i caldria repassar els ordinals també quan es parla), i a la notícia de la web de “cartell-sopar-literari”, (copiar i apegar amb l’ordinador). És la constatació del treball fet en la preparació de l’acte: ningun. Més figurants! Més apariències! S’hauran quedat satisfets i descansats.
El millor de tot, el públic assistent, (encara que escàs, la veritat). Hi ha qui ha tingut ocasió de participar d’un acte cultural de l’Ajuntament després de quatre anys d’absència. Enhorabona i benvinguts!