divendres, 28 de març del 2014

UN MINUT DE SILENCI.

"Esta setmana s'ha mort Adolfo Suarez. Una persona que va ser bàsica per a què la TRANSICIÓ isquera com va eixir. Ell i el rei són les persones en les que es concretitza la llavor que es va fer per a transitar d'un règim totalitari a un règim democràtic. Per tant demane un minut de silenci pel primer president de la democracia".

Així va començar el Ple Ordinari corresponent al mes de març  de 2014. Les paraules són de l'Alcalde. Molt poc, Antonio! Esperàvem més, molt més. 

Imagineu l'escena: els regidors i regidores, el secretari municipal i huit persones més, el públic assistent, quatre adictes al sector de govern municipal i quatre del sector esquerrós local, en peu, guardant silenci durant un minut i mirant la làmpara enorme que penja del sostre o els bonics taulellets del paviment del Saló de Plens, amb tant de coloret. Entre el sector esquerrós hi havia de tot: "cómodos pseudorevolucionarios", "progres", "salvapatrias", "nacionalistas desleales" i "algunos de los que frívolamente hablan de romper el sistema". 

I allí estaven, en peu, en silenci, davant d'un retrat enorme del rei d'Espanya, guardant un minut de silenci per Adolfo Suarez, en resposta a una demanda del senyor Alcalde que ha estat, Antonio, fent una valoració molt positiva, molt poqueta cosa. N'esperàvem més. Alguns de nosaltres, que mai li vam donar el vot a Suarez, que mai vam participar de les seues idees polítiques, que vam ser i som crítics amb la famosa "Transición", n'esperàvem més. Ni en aquest cas, ni en altres, ens conformen amb el compliment del ritual per eixir afavorits a la foto. No com altres, que aquestos dies, només l'han buscada.


* La imatge es va publicar al diari Levante fa uns dies.